"
Per què, per primera vegada, les tortugues marines nidifiquen a Mallorca?
El 7 de juny de 2023, es va detectar el primer niu de tortuga marina (Caretta caretta), o tortuga comuna, a Mallorca. Els diferents canvis ambientals, com ara l’escalfament global, han fet que cada cop sigui més comú trobar tortugues marines niant a les costes de la Mediterrània occidental.
Poc més d’un mes després, el 10 de juliol, es va detectar una segona nidificació a la mateixa illa balear. Aquest any, ja portem 21 nidificacions de tortugues marines a les costes espanyoles, una xifra històrica.
Per què s’està produint aquest canvi de comportament en les tortugues marines?
És probable que les tortugues estiguin buscant latituds més altes per pondre els ous per tal que la incubació sigui exitosa i tingui una proporció de sexes més equilibrada que ajudi a mantenir l’espècie, ja que la temperatura d’incubació és la que determina el sexe de les cries. En el cas d’aquesta espècie, si la temperatura és inferior a 29 °C, es produeixen més mascles, i si és superior, més femelles.
Les tortugues marines presenten filopatria, és a dir, nien a la mateixa platja on van néixer. Per això, aquests nous nius poden ser fruit de l’atzar, d’errors en el comportament i la identificació de les platges, o també respondre a una adaptació i selecció de les tortugues de niar en elles. Sembla que s’orienten molt bé utilitzant corrents marins i gradients de temperatura, i fins i tot senyals magnètics o el so.
Per aquest motiu, el COFIB, en col·laboració amb la Fundació Palma Aquarium, cada any es prepara per a l’arribada de noves tortugues marines nidificants a les Illes Balears. Com que els casos de nidificació cada cop són més comuns a les Illes, ara coneixerem una mica més de prop el cicle de vida que comparteixen les diferents espècies de tortugues marines.
L’espècie més freqüent a les nostres aigües és la tortuga comuna (Caretta caretta). Les tortugues marines passen pràcticament tota la seva vida al medi marí; només les femelles tornen a les platges per niar. S’estima que arriben a la maduresa sexual entre els 20 i els 30 anys, moment en què tornen a les seves platges d’origen per aparellar-se a l’aigua, prop de la costa.
Els cicles de reproducció de les tortugues marines es desenvolupen de manera seqüencial. La tortuga comuna ho fa cada dos anys, tot i que de vegades això pot variar a causa de l’escassetat d’aliment, els canvis ambientals, l’edat, malalties, etc.
Un o dos mesos després de la fase d’aparellament, les femelles tornen al medi terrestre per pondre els ous. La Xisca Pujol, responsable de la Xarxa d’Encallaments de Fauna Marina de Balears de la Fundació Palma Aquarium, ens explica que «la fase de nidació sol ser a l’estiu, en platges àmplies i arenoses, i sempre amb temperatures per sobre dels 24 °C a la superfície del mar».
La fresa no es fa en una sola posta, sinó que la tortuga babaua, en una mateixa època de reproducció, pon una mitjana de quatre vegades, cada 10-14 dies. Les femelles que nien per primer cop aprofiten l’experiència de les femelles de més edat i se’ls uneixen durant les migracions. Mentrestant, els mascles s’aparellen amb femelles de diferents zones de fresa, la qual cosa genera un intens flux genètic entre poblacions.
La fresa es produeix gairebé sempre de nit, fins ben entrada la matinada, i dura entre una i tres hores, segons l’espècie. Quan la femella emergeix del mar, acostuma a dirigir-se cap a la part alta de la platja, a uns metres de la vora, on construeix un niu amb les aletes a redós de les marees altes.
Segons l’espècie, ponen entre 70 i 240 ous esfèrics de closca suau i una textura semblant al pergamí. La tortuga comuna pon entre 90 i 110 ous. Immediatament després de la fresa, la tortuga utilitza les aletes del darrere per tapar el niu amb sorra i tornar al mar.
«Generalment, quan emergeixen del mar, les tortugues són molt sensibles a les pertorbacions externes i poden interrompre el procés de nidificació en qualsevol moment i tornar a l’aigua; això no obstant, un cop inicien el procés de fresa, no l’interrompen», ens explica la Xisca.
Per això demanem que, en cas de trobar una tortuga marina a la vora, un rastre de tortuga o de cries, s’ha de trucar a l’112 immediatament per activar el protocol de nidificació.
En cas de trobar una tortuga marina niant, després de notificar l’112, no se l’ha de molestar. Haurem de mantenir una distància de 15 metres com a mínim i evitar que s’hi acostin persones o gossos. Evitarem il·luminar-la, fer-li fotos amb flaix o fer soroll. És molt important seguir aquestes instruccions per evitar que l’animal s’espanti i torni al mar sense pondre els ous.
En cas de trobar un rastre, hem d’evitar trepitjar-lo, o que ho facin altres persones, per tal que els experts puguin interpretar-lo.
En cas de trobar cries, hem d’intentar evitar que arribin al mar recollint-les i mantenint-les humides (no en aigua) i a l’ombra fins que arribi l’equip d’especialistes encarregat d’actuar en aquest cas.
Al llarg de les successives freses, el nombre d’ous per femella disminueix gradualment. Un cop finalitzada l’última fresa de la temporada, les femelles tornen a la zona d’alimentació dels adults fins a la pròxima temporada de reproducció.
La incubació dels ous es produeix sense intervenció parental i dura entre 6 i 13 setmanes, segons la temperatura del niu. Per garantir l’èxit de les nidificacions de les Illes Balears, una part dels ous s’han traslladat a les incubadores que hi ha instal·lades al LIMIA i al Palma Aquarium.
Les tortugues marines representen un tresor natural i la seva conservació és vital per mantenir l’equilibri dels nostres ecosistemes marins. Per això, la Fundació Palma Aquarium s’esforça cada dia i manté diversos projectes que busquen la preservació de les tortugues marines, com demostra la Xarxa d’Encallaments de Fauna Marina de Balears, el projecte Head-Starting o el projecte Anida, entre d’altres.
És molt probable que la trobada de nius de tortuga babaua a les nostres costes es mantingui o augmenti en els pròxims anys. Per tant, esperem que, ara que coneixeu amb més profunditat aquestes meravelloses criatures, compartiu amb nosaltres les ganes de protegir-les i de tenir-ne cura per tal de garantir un futur prometedor tant per a elles com per a les generacions futures.
