La tortuga comuna (Caretta caretta), la més nombrosa de totes; la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea).
El mar balear és una zona important d’alimentació de juvenils i subadults de tortuga comuna. Les tortugues marines són animals altament migratoris. La majoria de les tortugues marines que hi ha a les Illes Balears són d’origen atlàntic, tot i que també es troben exemplars procedents de la Mediterrània oriental.
Malgrat que és la tortuga més nombrosa de la Mediterrània, la nidificació queda pràcticament restringida a la Mediterrània oriental, amb les colònies principals situades a Xipre, Grècia i Turquia. Tradicionalment, al litoral espanyol, l’espècie està classificada com a «no nidificant o ocasional». Això no obstant, i a conseqüència del canvi climàtic, des del 2014 han augmentat els casos de nidificació a Espanya i el 2019 es va documentar el primer niu de tortuga marina comuna a les Illes Balears.
La tortuga marina comuna està classificada com a «espècie vulnerable» al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (Ministeri de Medi Ambient. Govern d’Espanya, 2010) i com a espècie prioritària per la Unió Europea (Apèndix de CITES). A la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la població global d'aquesta espècie està classificada com a «vulnerable».
Les tortugues marines en aigües de les Illes Balears s’enfronten a problemes molt seriosos, entre els quals destaquen l’emmallament en xarxes fantasma, les col·lisions amb embarcacions, la pesca accidental amb hams, la ingesta de deixalles marines i el canvi climàtic.
En tots els casos, cal trucar l’112, el telèfon d’emergències, i aquest es posarà en contacte amb la xarxa d’encallaments de fauna marina de les Illes Balears de la Fundació Palma Aquarium. Ells es posaran en contacte amb la persona que estigui amb l'animal i li donaran les indicacions que hagi de seguir.
És molt important NO ENRETIRAR XARXES NI TREURE’LS ELS FILS O LES CORDES. Encara que sigui amb bones intencions, farem més mal que bé a l'animal i podríem arribar a provocar-li la mort. És millor esperar que arribin els professionals.
La Fundació Palma Aquarium col·labora amb la Clínica La Vileta i amb International Zoo Veterinary Group (IZVG). Tots els exemplars reben atenció veterinària i tractament. Les proves diagnòstiques inclouen analítiques de sang (hematologia i bioquímica) i seguiment radiològic, proves que es repeteixen fins que es confirma la recuperació completa de la tortuga. Quan és necessari, es fan proves complementàries per arribar al diagnòstic adequat de l’animal (ecografies, laparoscòpia, TAC, etc.). Totes les tortugues reben el tractament imposat per l’equip veterinari i, si escau, es practiquen les intervencions quirúrgiques necessàries.
El projecte OCEMIB compta amb el suport de la Fundació Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) finançat amb els fons NextGenerationEU de la Unió Europea.
Aquestes tortugues, un cop recuperades, es marquen amb un microxip i/o amb una marca satel·litària i es retornen al seu hàbitat natural.
Col·labora
Contacta
