Les tortugues marines que habiten el mar balear han de fer front a nombrosos perills. D’entre aquests, un dels més significatius és l’emmallament en xarxes de pesca abandonades o perdudes, conegudes com a xarxes fantasma. Aquest fenomen, resultat de l'activitat humana, suposa un greu perill per a aquestes espècies emblemàtiques.
L’emmallament es produeix quan les tortugues queden atrapades entre restes de xarxes, cordes o plàstics. Aquests materials poden enroscar-se al voltant de les aletes, el coll o la closca i restringir-los el moviment, així com provocar lesions de diversa gravetat. Sovint, la pressió que exerceixen aquests fermalls interromp la circulació sanguínia i provoca necrosi a les extremitats afectades. Si no s'actua a temps, les conseqüències poden ser fatals.
L’any 2024, i tenint en compte les causes conegudes, el 65 % dels rescats de tortugues al mar balear van ser per causes relacionades amb l'emmallament, fet que confirma la magnitud del problema i la urgència de prendre mesures.
Si trobes una tortuga marina emmallada, és fonamental seguir un protocol específic que garanteixi la supervivència de l'animal:
L’emmallament no només provoca lesions físiques evidents. Les tortugues que queden atrapades poden patir:
La majoria d'aquestes tortugues poden ser rehabilitades i retornades al mar, fins i tot quan han perdut una aleta. De fet, a les platges de nidificació, s’ha vist niar tortugues sense una de les aletes.
Un cop rescatades, les tortugues es traslladen al Centre de Recuperació de la Fundació Palma Aquarium, on reben atenció veterinària especialitzada i se’ls practiquen proves diagnòstiques, com anàlisis de sang i radiografies, per poder avaluar el seu estat de salut. En alguns casos, un cop rehabilitades, se’ls col·loquen dispositius de seguiment satel·litari per poder monitorar com s'adapten al medi natural després de l’alliberament.
Aquest seguiment proporciona dades molt valuoses sobre els patrons de migració i comportament, i contribueix a la creació d'unes estratègies de conservació més efectives.
El terme brossalesa fa referència als residus generats per l’ésser humà que acaben els entorns naturals. Al mar, això inclou plàstics, xarxes de pesca abandonades i altres deixalles que representen un perill constant per a la fauna marina. L'acumulació d'aquests residus no només afecta les tortugues, sinó també altres espècies marines, i altera l’equilibri de l’ecosistema.
La protecció de les tortugues marines és una responsabilitat compartida. Aquestes són algunes accions que pots posar en pràctica:
Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en el marc del projecte de conservació i protecció d’espècies marines amenaçades, que inclou les tortugues marines, els cetacis i els taurons de les Illes Balears (OCEMIB). La iniciativa rep el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
A més, el COFIB, que forma part del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, és qui gestiona el servei.
La conservació de les tortugues marines al mar balear depèn de la col·laboració entre institucions, organitzacions i ciutadans compromesos. Si seguim els protocols adequats i adoptem pràctiques responsables, podem garantir un futur més segur per a aquestes espècies i per a la biodiversitat marina en general.
