Al mar, la fauna marina ha de fer front a moltíssimes amenaces. En el cas de les tortugues marines, els exemplars que han arribat al centre de recuperació, en el marc del projecte OCEMIB de la Fundació Palma Aquarium, han estat afortunades: la gent les ha trobat i ens ha donat l’avís. Continuem treballant en la recuperació d’aquests exemplars per ajudar a la conservació de l’espècie, però molts altres animals marins no tenen la mateixa sort i queden desprotegits.
A quins perills s’enfronten les tortugues marines?
L’emmallament fantasma: atrapades en xarxes abandonades
L’amenaça principal prové de l’acció humana. No hem d’oblidar que la vida a la Terra depèn dels oceans i de la biodiversitat que aquests acullen i, avui dia, els oceans i les espècies marines estan en perill.
Una de les amenaces principals amb què es troben les tortugues marines de les Illes Balears són les xarxes fantasma. L’emmallament provoca, entre altres efectes nocius, que les xarxes i les cordes els estrangulin les aletes i que hagin d’arrossegar tot el pes de l’embalum mentre neden.
Gràcies al seguiment satel·litari de la trajectòria de les tortugues, els investigadors podem saber si, tot i haver perdut alguna de les aletes, poden sobreviure a la natura. Les tortugues marines rescatades i equipades amb sensors ens proporcionen dades que contribueixen a la seva conservació.
La contaminació: una altra amenaça provocada per l’home
El segon problema és la ingesta de residus que suren al mar, com per exemple, etiquetes, palets de xupa-xups o trossos de plàstics que sovint tenen les vores esmolades. Tot això pot provocar flotabilitat positiva, és a dir, que surin fins a la superfície a causa de l'acumulació de gas a l’intestí. En casos més greus, els residus poden perforar el tracte gastrointestinal o provocar una impacció i, en conseqüència, la mort de l’animal.
La presència de residus afecta greument el planeta i perjudica els oceans i la fauna que hi habita.
L’impacte de les embarcacions
La presència de vaixells afecta la vida marina? Per a les tortugues marines, l’impacte contra les hèlixs de les embarcacions provoca ferides greus, amputacions i, fins i tot, la mort. Les col·lisions amb vaixells i llanxes són cada vegada més freqüents.
Canvi climàtic
Els efectes del canvi climàtic també tindran conseqüències importants per a les tortugues marines.
Tempestes violentes
Les tempestes violentes, com els huracans i els ciclons tropicals, podrien incrementar els nivells d’erosió de les platges i posar en perill l’hàbitat de fresa de les tortugues marines, ja que la possibilitat d’inundació dels nius augmentaria i això reduiria la taxa d’èxit de la nidificació.
Canvi en els corrents
El canvi climàtic modifica els corrents dels oceans, és a dir, les autopistes que les tortugues marines fan servir per migrar. Si es produeixen canvis en els corrents marins, les tortugues, que habitualment tornen al lloc on van néixer, hauran de modificar les seves rutes i, probablement, també els llocs i els temps de fresa. Això podria portar-les a llocs poc favorables per a la seva supervivència i el seu desenvolupament.
Arenes més calentes
El sexe de les cries de tortuga depèn de la temperatura de l'arena on es ponen els ous. El canvi climàtic pot provocar un augment de les temperatures i, per tat, augmentar la temperatura de l’arena, la qual cosa incrementaria la proporció de cries femella.
Aquesta espècie ha evolucionat fins a sincronitzar l’època de reproducció amb els moments de l’any en què la temperatura produeix el mateix nombre de mascles que de femelles. Si es perd aquesta proporció, les poblacions podrien disminuir dràsticament a causa de l’escassetat de mascles.
Pujada del nivell del mar
A mesura que el canvi climàtic fon el gel i escalfa els oceans, el nivell del mar puja. Es preveu que, a finals del segle XXI, el nivell del mar hagi pujat entre 0,18 i 0,59 metres. Fins i tot una pujada lleu suposaria una gran pèrdua d’hàbitat a les platges de fresa.
Aquest treball s’ha dut a terme en el marc d’un pla de conservació i protecció d’espècies marines amenaçades, que inclou les tortugues marines, els cetacis i els taurons de les Illes Balears. La iniciativa rep el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
A més, el COFIB, que forma part del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, és qui gestiona el servei.
Davant de l’augment de les amenaces que pateix la fauna marina, és fonamental que la població col·labori activament en la protecció d’aquests animals. Si trobes una tortuga en perill, segueix el protocol i truca l’112 perquè els experts puguin intervenir. Sigues protagonista actiu de la recuperació i preservació de les espècies. Protegir la vida marina és cosa de tots.
